El viatge sonor amb ayahuasca és una pràctica ancestral que combina la potència del so en viu amb l’efecte profund dels enteògens. En aquest article explorarem per què la música gravada no pot substituir la música en viu durant cerimònies amb substàncies com l’ayahuasca, els bolets psilocíbics o altres plantes mestres. Aquesta reflexió és especialment rellevant dins el context de la medicina sonora i els estats expandits de consciència.
Els instruments arcaics —com gongs, bols tibetans, monocordis o didgeridoos— generen una vibració que interactua directament amb el cos i el camp energètic del participant. Aquestes vibracions es perceben no només amb l’oïda, sinó també amb el cos sencer, activant respostes somàtiques, emocionals i espirituals. La música gravada, per molt fidel que sigui, no pot recrear aquesta complexitat tridimensional.
Durant una cerimònia amb ayahuasca, la vibració de cada instrument ressona literalment amb les aigües del cos. La presència d’una font sonora viva crea un efecte fisiològic i bioenergètic impossible de capturar en una gravació. Aquesta vibració viva és un missatge del moment present al sistema nerviós.
Quan el músic està present, escoltant el camp, modulant l’energia del grup, es crea un bucle quàntic: músic i participant es modulen mútuament. Aquest vincle viu es dissol quan el so queda empresonat en un enregistrament. La música deixa de ser medicina viva i es converteix en memòria.
La improvisació genera una connexió immediata amb el que està passant ara. És l’art d’escoltar l’invisible i donar-li forma sonora. Això permet que el so sigui una resposta directa a l’estat del grup i de l’individu en el moment present.
Segons la física quàntica, l’observació col·lapsa el camp de probabilitats. De manera simbòlica, quan gravem un so, el fixem, el limitem. La llibertat del moment desapareix. El que era viu es torna tancat. En cerimònies amb enteògens, això pot interferir amb el flux del viatge interior.
La música és part del ritual. No és només decoració. És vehicle, guia i medicina. Sense la presència del músic, del cos que vibra, l’experiència es redueix a una imitació. És com voler fer una cerimònia amb una fotografia d’un foc en lloc d’un foc real.
El viatge sonor amb ayahuasca no és una experiència estètica, sinó una aliança viva entre la consciència, el cos, el so i la naturalesa. Cada sessió és única, irrepetible i profundament humana. Gravar-la seria intentar tancar allò que només pot existir lliurement.
Per això, la música en viu no és un luxe en aquest context: és una necessitat.
📍 Més informació sobre cerimònies sonores i formacions a: www.elteusite.com/viatge-sonor-amb-ayahuasca
📸 Imatge suggerida: Músic amb gong en cerimònia, amb text alternatiu: «Viatge sonor amb ayahuasca i instruments arcaics»
#ViatgeSonor #AyahuascaCatalunya #MúsicaEnViu #ConsciènciaExpandida #SoundHealing #XamanismeModernCatalà
Introducció
La música ha estat emprada des de temps immemorials com a mitjà de curació, connexió espiritual i transformació de la consciència. Amb l’auge recent de les teràpies amb enteògens com l’ayahuasca, els bolets psilocibins i altres substàncies psicodèliques, la música ha recuperat el seu paper central en guiar i sostenir experiències profundes de consciència alterada. Aquest entorn requereix una música viva, adaptativa i ressonant amb el moment present, una qualitat que la música gravada no pot replicar sense perdre’n l’essència. La ciència de l’acústica, la neurobiologia i fins i tot conceptes de física quàntica poden ajudar-nos a comprendre per què la presència sonora és tan fonamental en aquests contextos.
1. So i vibració: fonaments físics i biològics
El so és vibració. Aquesta realitat física té conseqüències profundes en el cos humà. Segons les investigacions en psicoacústica, la manera com percebem el so va molt més enllà del sistema auditiu; la vibració s’estén a través del cos, especialment amb freqüències greus i amb instruments que generen harmònics rics, com els tambors xamànics, el didgeridoo o els bols tibetans.
Els estudis sobre la ressonància somàtica mostren que la vibració en viu pot activar el sistema nerviós autònom, facilitant estats de relaxació profunda o d’alerta segons la freqüència i el patró rítmic. Això és fonamental en cerimònies amb enteògens, on el cos esdevé un canal sensible a estímuls subtils, i la presència viva de la vibració pot modular l’experiència interna.
2. Música en viu: presència, improvisació i co-regulació
La música en viu és una co-creació entre músic i audiència. En contextos psicodèlics, aquest intercanvi esdevé encara més íntim i subtil. Els músics, especialment en cerimònies amb plantes mestres, no només toquen sinó que escolten l’energia col·lectiva del grup i adapten la música a les necessitats del moment. Aquesta improvisació empàtica crea una relació de co-regulació que pot ajudar a navegar emocions intenses o estats expandits de consciència.
Quan la música es grava, aquesta dimensió viva es perd. El so queda fixat, com una fotografia del temps, i ja no pot respondre a l’aquí i ara. Això trenca el que podríem anomenar un camp quàntic de presència, on intèrpret i oient coexisteixen en una mena de bucle retroalimentatiu.
3. Instruments arcaics i el camp acústic expandit
Els instruments arcaics tenen qualitats acústiques úniques que es degraden en una gravació. Per exemple, els bols tibetans generen un espectre d’harmònics en l’espai que només poden ser experimentats plenament en viu, ja que depenen de la disposició espacial, la humitat, i el cos receptor. Aquestes microvibracions interaccionen amb els fluids corporals i poden induir estats modificats de consciència.
En viatges sonors o cerimònies amb psicodèlics, aquest espai acústic hologràfic és fonamental per generar la sensació d’expansió i dissolució de l’ego. Quan aquest espai es transforma en ones digitals o formats comprimits (com MP3), es redueix el seu potencial terapèutic i transformador.
4. L’efecte “quàntic” i la paradoxa de la captura
Aquí entra en joc una metàfora inspirada en la física quàntica. En mecànica quàntica, l’acte d’observar una partícula col·lapsa la seva funció d’ona. Podríem dir, en un paral·lel simbòlic, que gravar una peça musical col·lapsa la seva potencialitat infinita en una sola forma fixa. Aquest procés redueix la complexitat emergent de la relació música-presència, especialment quan l’estat de consciència de l’oient està obert, com passa amb enteògens.
El filòsof i compositor John Cage deia: “No hi ha cap tal cosa com el silenci.” Així mateix, podríem dir que no hi ha cap tal cosa com una música desconnectada del moment. La música gravada, per molt fidel que sigui, representa una absència: l’absència de presència.
Conclusió
La música en viu, especialment en contextos amb enteògens o cerimonials, no pot ser reemplaçada per la música gravada sense perdre la seva capacitat transformadora. El so viu no només és vibració física; és relació, improvisació, adaptació i presència. És una pràctica d’atenció mútua i d’intimitat acústica. La gravació, per la seva naturalesa estàtica, trenca aquest flux viu i redueix la complexitat emergent a una estructura fixa. Per això, en el context d’expansió de consciència, la música ha de ser viva, com el moment mateix: inatrapable, efímera i infinita.
Referències
Título: Vibración, Presencia y Transformación: Por qué la música en vivo es insustituible en contextos psicodélicos y ceremoniales
Introducción
La música ha sido utilizada desde tiempos inmemoriales como medio de curación, conexión espiritual y transformación de la conciencia. Con el auge reciente de las terapias con enteógenos como la ayahuasca, los hongos psilocibios y otras sustancias psicodélicas, la música ha recuperado su papel central en guiar y sostener experiencias profundas de conciencia alterada. Este entorno requiere una música viva, adaptativa y resonante con el momento presente, una cualidad que la música grabada no puede replicar sin perder su esencia. La ciencia de la acústica, la neurobiología e incluso conceptos de física cuántica pueden ayudarnos a comprender por qué la presencia sonora es tan fundamental en estos contextos.
1. Sonido y vibración: fundamentos físicos y biológicos
El sonido es vibración. Esta realidad física tiene consecuencias profundas en el cuerpo humano. Según las investigaciones en psicoacústica, la forma en que percibimos el sonido va mucho más allá del sistema auditivo; la vibración se extiende a través del cuerpo, especialmente con frecuencias graves y con instrumentos que generan armónicos ricos, como los tambores chamánicos, el didgeridoo o los cuencos tibetanos.
Los estudios sobre la resonancia somática muestran que la vibración en vivo puede activar el sistema nervioso autónomo, facilitando estados de relajación profunda o de alerta según la frecuencia y el patrón rítmico. Esto es fundamental en ceremonias con enteógenos, donde el cuerpo se convierte en un canal sensible a estímulos sutiles, y la presencia viva de la vibración puede modular la experiencia interna.
2. Música en vivo: presencia, improvisación y co-regulación
En contextos psicodélicos, este intercambio se vuelve aún más íntimo y sutil. Los músicos, especialmente en ceremonias con plantas maestras, no solo tocan, sino que escuchan la energía colectiva del grupo y adaptan la música a las necesidades del momento. Esta improvisación empática crea una relación de co-regulación que puede ayudar a navegar emociones intensas o estados expandidos de conciencia.
Cuando la música se graba, esta dimensión viva se pierde. El sonido queda fijado, como una fotografía del tiempo, y ya no puede responder al aquí y ahora. Esto rompe lo que podríamos llamar un campo cuántico de presencia, donde intérprete y oyente coexisten en una especie de bucle retroalimentativo.
3. Instrumentos arcaicos y el campo acústico expandido
Los instrumentos arcaicos tienen cualidades acústicas únicas que se degradan en una grabación. Por ejemplo, los cuencos tibetanos generan un espectro de armónicos en el espacio que solo pueden experimentarse plenamente en vivo, ya que dependen de la disposición espacial, la humedad y el cuerpo receptor. Estas microvibraciones interactúan con los fluidos corporales y pueden inducir estados modificados de conciencia.
En viajes sonoros o ceremonias con psicodélicos, este espacio acústico holográfico es fundamental para generar la sensación de expansión y disolución del ego. Cuando este espacio se transforma en ondas digitales o formatos comprimidos (como el MP3), se reduce su potencial terapéutico y transformador.
4. El efecto “cuántico” y la paradoja de la captura
Aquí entra en juego una metáfora inspirada en la física cuántica. En mecánica cuántica, el acto de observar una partícula colapsa su función de onda. Podríamos decir, en un paralelismo simbólico, que grabar una pieza musical colapsa su potencialidad infinita en una sola forma fija. Este proceso reduce la complejidad emergente de la relación música-presencia, especialmente cuando el estado de conciencia del oyente está abierto, como ocurre con los enteógenos.
El filósofo y compositor John Cage decía: “No existe tal cosa como el silencio.” Del mismo modo, podríamos decir que no existe tal cosa como música desconectada del momento. La música grabada, por muy fiel que sea, representa una ausencia: la ausencia de presencia.
Conclusión
La música en vivo, especialmente en contextos con enteógenos o ceremoniales, no puede ser reemplazada por la música grabada sin perder su capacidad transformadora. El sonido vivo no solo es vibración física; es relación, improvisación, adaptación y presencia. Es una práctica de atención mutua y de intimidad acústica. La grabación, por su naturaleza estática, rompe este flujo vivo y reduce la complejidad emergente a una estructura fija. Por eso, en el contexto de expansión de conciencia, la música debe ser viva, como el momento mismo: inatrapable, efímera e infinita.
Referencias
Levitin, D. J. (2006). This is Your Brain on Music. Dutton/Penguin.
Bensimon, M., Amir, D., & Wolf, Y. (2008). Drumming Through Trauma: Music Therapy with Post-traumatic Soldiers. The Arts in Psychotherapy, 35(1), 34–48.
Friedman, R., Sloman, M., & Wessler, L. (2010). Music, Empathy and Healing: From Mirror Neurons to Music Therapy. Medical Hypotheses, 74(2), 330–333.
Goldman, J. (2011). Healing Sounds: The Power of Harmonics. Inner Traditions.
Title: Vibration, Presence, and Transformation: Why Live Music Is Irreplaceable in Psychedelic and Ceremonial Contexts
Introduction
Music has been used since ancient times as a tool for healing, spiritual connection, and the transformation of consciousness. With the recent rise in the use of entheogens such as ayahuasca, psilocybin mushrooms, and other psychedelic substances in therapeutic and ceremonial contexts, music has regained its central role in guiding and sustaining altered states of awareness. This setting demands living, adaptive, and present-responsive music—qualities that recorded music cannot replicate without losing its essence. Acoustic science, neurobiology, and even concepts from quantum physics can help us understand why sonic presence is essential in these environments.
1. Sound and Vibration: Physical and Biological Foundations
Sound is vibration. This physical reality has profound effects on the human body. According to research in psychoacoustics, the way we perceive sound goes far beyond the auditory system; vibration travels through the body, especially at low frequencies and when using instruments that produce rich harmonics, such as shamanic drums, the didgeridoo, or Tibetan singing bowls.
Studies on somatic resonance show that live vibration can activate the autonomic nervous system, facilitating states of deep relaxation or alertness depending on the frequency and rhythmic patterns. This is critical in entheogenic ceremonies, where the body becomes a sensitive channel for subtle stimuli, and the live presence of vibration can shape the internal experience.
2. Live Music: Presence, Improvisation, and Co-regulation
Live music is a co-creation between performer and audience. In psychedelic contexts, this exchange becomes even more intimate and subtle. Musicians—especially in ceremonies with master plants—not only perform but listen to the group’s collective energy and adapt the music to the needs of the moment. This empathic improvisation creates a co-regulatory relationship that can help navigate intense emotions or expanded states of consciousness.
When music is recorded, this living dimension is lost. Sound is fixed, like a snapshot in time, and can no longer respond to the here and now. This breaks what we might call a quantum field of presence, where performer and listener coexist in a feedback loop of mutual awareness.
3. Archaic Instruments and the Expanded Acoustic Field
Archaic instruments have unique acoustic qualities that degrade in recordings. For instance, Tibetan bowls produce a spectrum of harmonics in space that can only be fully experienced live, as they depend on spatial layout, humidity, and the presence of the human body. These micro-vibrations interact with body fluids and can induce altered states of consciousness.
In sound journeys or psychedelic ceremonies, this holographic acoustic space is crucial to generate feelings of expansion and ego dissolution. When this space is reduced to digital waves or compressed formats (like MP3s), its therapeutic and transformational potential is diminished.
4. The “Quantum” Effect and the Paradox of Capture
Here we enter a metaphor inspired by quantum physics. In quantum mechanics, the act of observing a particle collapses its wave function. Similarly, we might say that recording a musical piece collapses its infinite potentiality into a fixed form. This process reduces the emergent complexity of the music-presence relationship, especially when the listener’s consciousness is opened by entheogens.
Composer and philosopher John Cage said, “There is no such thing as silence.” Likewise, we might say there is no such thing as music detached from the moment. Recorded music, no matter how accurate, represents an absence—the absence of presence.
Conclusion
Live music, particularly in entheogenic or ceremonial contexts, cannot be replaced by recorded music without losing its transformative power. Live sound is not only physical vibration—it is relationship, improvisation, adaptation, and presence. It is a practice of mutual attention and acoustic intimacy. By its static nature, recording breaks this living flow and reduces emergent complexity to a fixed structure. Therefore, in the context of consciousness expansion, music must be alive, like the moment itself: ungraspable, ephemeral, and infinite.
References
Levitin, D. J. (2006). This is Your Brain on Music. Dutton/Penguin.
Bensimon, M., Amir, D., & Wolf, Y. (2008). Drumming Through Trauma: Music Therapy with Post-traumatic Soldiers. The Arts in Psychotherapy, 35(1), 34–48.
Friedman, R., Sloman, M., & Wessler, L. (2010). Music, Empathy and Healing: From Mirror Neurons to Music Therapy. Medical Hypotheses, 74(2), 330–333.
Goldman, J. (2011). Healing Sounds: The Power of Harmonics. Inner Traditions.
English 
Spanish 
German